Núm. 10. Sentència 44/2017, del 9 d’octubre del 2017. Ponent José Francisco Valls Gombau. Recurs 45/2017.
Sobre el principi de proporcionalitat en la vigent normativa del CCCat, hem declarat – SSTSJC 68/2013, de 28 de novembre, 22/2014, de 7 d’abril , 28/2015, de 27 d’abril, 88/2016, de 10 de novembre i 34/2017, de 30 de juliol, entre d’altres-, que quan els obligats a prestar aliments són més d’una persona, de conformitat amb l’art . 237-7 CCCat l’obligació s’ha de distribuir entre ells en proporció als recursos econòmics i possibilitats. Criteri que es reafirma a l’article 237-9 CCCat quan per establir la quantia dels aliments disposa que es fixa en proporció a les necessitats de l’alimentat i als mitjans econòmics i possibilitats de la persona o persones obligades a prestar-los.
En relació amb aquest criteri de proporcionalitat establert al vigent CCCat a l’art. 237-9, la quantia dels aliments que s’ha de fer en proporció a les necessitats dels alimentistes i possibilitats de les persones obligades a prestar-los, s’ha de ponderar en cada supòsit concret. La determinació de la quantia que no ha de ser necessàriament aritmètica o matemàtica, és facultat exclusiva del tribunal d’instància excepte raonament il·lògic, arbitrari o irracional atenent la regla de proporcionalitat esmentada i el binomi necessitat-possibilitat a què fan referència per a la seva prestació, examinada d’acord amb les circumstàncies concurrents en els membres de la família que els hagi de sufragar i d’acord amb els criteris més acords amb el seu nivell de vida o “status” actual.